martes, 30 de julio de 2013

Set de vida.

I llavors ho vaig entendre tot:
que no hi havia cap taronges,
ni mandarines, ni ananàs ni pomes,
ni albergínies ni codonys madurs
que ens esperassin amb la polpa a fora
i els pinyols assedegats de vida
per tal d'unir-se amb les altres taronges,
o mandarines, o ananàs o pomes,
o albergínies o codonys madurs.

Que estar-se sol és una companya fidel,
amb la qual pots asseure't i parlar de la vida,
o parlar de fruites que s'han assecat d'esperar.
Vaig aprendre a no sentir-me sol en la solitud

i a estimar tots els miralls amb què em creuàs.

No hay comentarios:

Publicar un comentario