I llavors ho vaig entendre tot:
que no hi havia cap taronges,
ni mandarines, ni ananàs ni pomes,
ni albergínies ni codonys madurs
que ens esperassin amb la polpa a fora
i els pinyols assedegats de vida
per tal d'unir-se amb les altres
taronges,
o mandarines, o ananàs o pomes,
o albergínies o codonys madurs.
Que estar-se sol és una companya
fidel,
amb la qual pots asseure't i parlar de
la vida,
o parlar de fruites que s'han assecat
d'esperar.
Vaig aprendre a no sentir-me sol en la
solitud
i a estimar tots els miralls amb què
em creuàs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario