Rutilava la meva mà en la teva,
els meus ulls lluitaven amb la lluna,
alenties la vida i m'acceleraves el cor,
mentre em xiuxiuejaves banals paraules.
M'inventaves el cos amb els teus dits
i em refeies fora complexes ni temps:
etern com el vermell de les maduixes,
o com l'estranyesa davant la vida.
La rutina amb tu era joc d'infants:
quan m'agafaves les dues mans,
i jo reia com qui s'oblida del món
mentre sanglotava de pura felicitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario