La fosca em venç, m'atrapa i em llença a terra ferma.
Em fa baixar d'aquells núvols que ara ja he vist.
I vist, i gaudit.
Tant de bo no hi hagués pujat.
Perquè ara sé que això és la foscor
i la tristesa més pura.
Perquè he conegut aquella felicitat
que em donava la teva presència.
Podria haver quedat ajagut en aquella cambra
sense bategar-me.
Camino pel món cercant un núvol per pujar al cel,
però sé que mai no en trobaré d'altre tan excels
on la meva espatlla hi trobi el paradís somiat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario