...

El cel plou, i jo plor.

El sol ja es desperta,

i per mi avui no surt,

fa dies que m'ocorre,

un cor sense cap sol.

Jo tenia un interruptor,

que el pitjaves cada matí,

darrere la meva orella, 

que em feia veure colors.

Ara me'l cerc amb els dits,

el busco amb la mirada,

dins un mirall trist i fred,

però allà només hi ha pell.

He cercat algú que el pitgi,

però són dits que m'arrapen

fent-me mal amb les ungles,

ferint-me per sempre el cor.

M'he avesat a un món negre,

ple de cossos sense cap llum,

com el meu cos, o com el seu,

però no semblant al teu,

perquè ton cos sempre reia,

la teva guixa movia muntanyes,

els teus ulls atorgaven la vida, 

la teva boca convidava al deliri.