viernes, 18 de mayo de 2012





Cabells blancs i pell bruna.
Arrugues, anys i vivències
feriren la teva pell.


Però avui és més forta, 
més tova, i més humida que mai.


Dona dura, freda, 
de llàgrima impossible.
Avui, la teva cara dol, pateix i somriu,
el teu cor plora, pateix, i crida.


Les teves mans es freguen,
atrapant el crit de dolor.
Només quedes tu, avui.

No hay comentarios:

Publicar un comentario