Cabells blancs i pell bruna.
Arrugues, anys i vivències
feriren la teva pell.
Però avui és més forta,
més tova, i més humida que mai.
Dona dura, freda,
de llàgrima impossible.
Avui, la teva cara dol, pateix i somriu,
el teu cor plora, pateix, i crida.
Les teves mans es freguen,
atrapant el crit de dolor.
Només quedes tu, avui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario